
Màrius Torres
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol...